De vuestras peleas

Me siento causante, culpable quizá no, pero sí la causa o al menos una de ellas. Y es un peso algo difícil de llevar.
Lo siento mamá, de veras que lo siento.


(Que breve soy... Resumo meses en dos simples líneas. A veces me asombra mi incapacidad de crear textos largos, y otras no.)



Querido, quedas oficialmente estrenado.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Ya me explicarás, si quieres, qué pasa...

No te sientas culpable. Eres adorable :-)

Anónimo dijo...

No serveix de res sentir-se culpable. El millor: passar pàgina i seguir endavant, aprenent totes dues dels nostres errors.
Ja ho saps: t'estimo i seré, per sempre al teu costat (ho porto en els gens), intentant donar-te suport en tot i mesurant el meu instint protector per no agobiar-te.
Em sembla que em repeteixo més que l'all, però vull tornar-te a dir que he tingut molta sort que m'hagis triat com a mare, t'ho agrairé infínitament, preciosa.