El final

Llavors la va veure. Estesa sota les estrelles, estirada sobre l'herba color esperança, tacant-la amb la seva desgràcia. Oberts els ulls, però sense veure cap estel. Els llavis tallats per efecte del fred hivernal, amb una ganyota de terror enlletgint-li la cara. Un calfret li va recorrer l'espina dorsal. Va ser conscient que ho havia aconseguit, havia aconseguir escapar-se dels seus fantasmes interns, havia lliurat una lluita contra la vida i l'havia guanyada, però en la seva última mirada havia quedat reflectida la por que aquell fet li provocava. Ara era inútil seguir buscant com si no l'haguès trobada,
era inútil marxar a casa i fer veure que encara l'esperava, que encara conservava l'esperança de tornar a veure-la amb vida. A partir d'ara tan sols podria viure tenint present el dia en que vindrien a trobar-la per endur-se'n la seva calma.
La próxima seria ella.
Ho sentia.